Nicht lieferbar
Andere Kunden interessierten sich auch für
![El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956)]( "El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956)")
El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956)33,99 €![Cal que floresquen mil margarides : de l'ecologisme a l'ecologia política al País Valencià : de la revindicació al govern]( "Cal que floresquen mil margarides : de l'ecologisme a l'ecologia política al País Valencià : de la revindicació al govern")
Cal que floresquen mil margarides : de l'ecologisme a l'ecologia política al País Valencià : de la revindicació al govern18,99 €![La nació a L'Edat Mitjana]( "La nació a L'Edat Mitjana")
La nació a L'Edat Mitjana24,99 €![Territori i societat a l'Edat Mitjana : estudiar i gestionar el paisatge històric medieval]( "Territori i societat a l'Edat Mitjana : estudiar i gestionar el paisatge històric medieval")
Territori i societat a l'Edat Mitjana : estudiar i gestionar el paisatge històric medieval24,99 €![Arrelats. País Valencià]( "Arrelats. País Valencià")
Arrelats. País Valencià24,99 €![Hacia una revisión feminista de la historia del arte del país vasco]( "Hacia una revisión feminista de la historia del arte del país vasco")
Hacia una revisión feminista de la historia del arte del país vasco31,99 €![Dentro del Archivo Secreto Vaticano : guía para la investigación a partir de documentos sobre el País Vasco : época moderna, 1458-1830]( "Dentro del Archivo Secreto Vaticano : guía para la investigación a partir de documentos sobre el País Vasco : época moderna, 1458-1830")
Dentro del Archivo Secreto Vaticano : guía para la investigación a partir de documentos sobre el País Vasco : época moderna, 1458-183011,99 €
El fill d'un llaurador, papa. Sens dubte, la singladura d'Alfons de Borja, elegit summe pontífex el 8 d'abril de 1455 amb el nom de Calixt III, és un dels millors exemples del que la historiografia ha convingut a denominar elits rurals. Tot i que els primers indicis ja es detecten en l'alta edat mitjana, no hi ha dubte que és a partir del segle XIII quan arreu d'Europa el fenomen de les elits rurals és més evident.L'increment dels intercanvis a partir de llavors es feu palès a la ciutat, però també al camp, on els processos de diferenciació interna de la comunitat camperola s'accentuaren. Gràcies a uns patrimonis extensos i diversificats, els sectors acomodats del món rural, que no només cal identificar amb llauradors rics sinó també amb artesans, notaris o clergues, consolidaren el control del govern local i el seu paper d'intermediaris entre la comunitat i la senyoria, la ciutat, l'Església o l'Estat. La riquesa material i el domini polític van tenir reflex en les pautes de consum que aquestes famílies adoptaren i en els nivells de vida que assoliren. Sobre aquestes bases, els prohoms rurals van protagonitzar una intensa mobilitat social i alhora física, ja que molts cediren a l'atracció de la ciutat. I així, parafrasejant sant Vicent Ferrer, passaren de caps de sardina a cua de tonyina.El llibre que sosteniu analitza els processos d'enriquiment, diferenciació i migració que van protagonitzar els prohoms rurals del País Valencià i que els van portar del camp a la ciutat, de l'arada a la ploma, en la tardor medieval.