La inspiració se sol entendre com la presència d?un influx extraordinari en la creació artística, com un element misteriós directament vinculat al caràcter perdurable de l?obra tocada per aquest alè transcendent. A més, la capacitat de la música d?endinsar-se en aquest àmbit elevat, lligat a la divinitat, impulsa l?obra artística a la categoria de revelació: ja era aquesta la intenció última dels aedes de l?antiguitat, i potser també l?ha siguda per grans compositors que, com Bach, Beethoven o Brahms, escrivien conscients de tocar amb el seu art els ressorts de la intimitat humana i envigorir-los. Com deia George Steiner, la música és la teologia dels que no tenen cap credo formal. En aquest assaig docte i clar, el musicòleg i cantant Josep Maria Gregori reflexiona sobre el lligam íntim de la música amb la inspiració, la sacralitat i el pensament simbòlic. I ho fa endinsant-se en l?experiència transcendent de la creació d?alguns grans compositors, transmissors del vincle que uneix el món humà amb el món arquetipal. L?autor estudia el relat platònic de l?harmonia de les esferes i n?analitza l?aplicació als mites de les sirenes i les Muses, inspiradores dels grans relats d?Occident. Per últim, s?endinsa en la figura d?Orfeu i en l?obra que Striggio i Monteverdi van dedicar-li, i proposa una anàlisi afinada d?aquesta fita musical que conjuga so, número i paraula com a expressions d?un únic verb.
Bitte wählen Sie Ihr Anliegen aus.
Rechnungen
Retourenschein anfordern
Bestellstatus
Storno