22,99 €
inkl. MwSt.
Versandkostenfrei*
Versandfertig in über 4 Wochen
payback
11 °P sammeln
  • Broschiertes Buch

El tardofranquisme necessitava, a principis dels anys setanta del segle XX, transmetre la imatge que la premsa era liberalitzada i per fer-ho va emprar l'estratègia de deixar un cert marge d'actuació a les publicacions no diàries. Una d'aquestes, el setmanari satíric 'El Papus', es va atrevir a fer crítica política a través d'un humor rupturista. El primer objectiu que es van marcar des de la redacció fou demolir els pilars del règim, sòlids fins i tot després de la mort del dictador, però amb el pas del temps s'anà posant al centre de la crítica aquells que abusaven dels poders de l'Estat,…mehr

Produktbeschreibung
El tardofranquisme necessitava, a principis dels anys setanta del segle XX, transmetre la imatge que la premsa era liberalitzada i per fer-ho va emprar l'estratègia de deixar un cert marge d'actuació a les publicacions no diàries. Una d'aquestes, el setmanari satíric 'El Papus', es va atrevir a fer crítica política a través d'un humor rupturista. El primer objectiu que es van marcar des de la redacció fou demolir els pilars del règim, sòlids fins i tot després de la mort del dictador, però amb el pas del temps s'anà posant al centre de la crítica aquells que abusaven dels poders de l'Estat, sense distinció d'ideologies ni d'institucions. En les historietes es va evidenciar també la insatisfacció davant les cessions de l'oposició política i la gestió governamental del PSOE. La història del periodisme espanyol recupera amb aquest llibre les vicissituds de la revista d'humor que va assolir el tiratge més alt entre octubre de 1975 i juliol de 1976; i també, l'experiència del primer mitjà de comunicació que va patir, en democràcia, un atemptat terrorista amb una víctima mortal.
Autorenporträt
Maria Iranzo Cabrera es investigadora y profesora de periodismo en la Universitat de València. Se adentró en los estudios de la comunicación satírica de la mano del catedrático Josep Lluís Gómez Mompart, investigador principal del grupo de I+D Gricohusa. Su tesis doctoral es una monografía exhaustiva sobre la revista satírica 'El Papus' (2014), reconocida con el I Premio Internacional de Investigación Doctoral de la Asociación de Historiadores de la Comunicación, el Premio Extraordinario de Doctorado de la UV y el Premio Lorenzo Gomis (accésit). Actualmente, como miembro del grupo de I+D+i Mediaflows, sus líneas de investigación se inscriben en el ámbito de la autorregulación periodística y la perspectiva de género. Como periodista, ha desempeñado tareas de redacción en medios de comunicación como Europa Press, Antena 3 TV, Radiotelevisión Valenciana, Telecinco, Cuatro, Valencia Plaza y la revista 'Mètode'. También ha sido responsable de comunicación de la Fundació Parc Científic Universitat de València.