Amb el seu nou llibre de poemes, Rastre nival, el quart des del 2009, Àngels Marzo (Caldes de Montbui, 1977, i lleidetana d?adopció voluntària) ha abandonat l?època de l?aprenentatge i competència i ha fet el salt directe cap a la maduresa humana, intel·lectual i artística. Francament, feia temps que no llegia un recull de la contundència, la valentia, l?extremitud, la lucidesa, l?exigència i la dura i delicada bellesa de Rastre nival. La poeta reflexiona a fons sobre la tossuda voluntat de la vida d?imposar-se (?Però la vida insisteix com la saba dels arbres?) malgrat les incerteses, els somnis fallits, els fracassos assumits i l?implacable pes de la realitat. A través d?una galeria extensa d?imatges que recorren la història de l?agència humana en positiu i negatiu, des de la prehistòria al segle XXI, l?autora es pregunta si la poderosa metàfora de la zona nival que presideix el conjunt significa el buit i l?extinció o, contràriament, la continuïtat i la resiliència. Serem necròfils o biòfils per utilitzar els termes d?Erich Fromm? Crec que s?endevina la tria d?Àngels Marzo: el camí marcat per Henri Cartier-Bresson, Lyubov Morekhodova, Zygmunt Bauman, Rosa Parks, Itzhak Perlman i William A. Watkins. Rastre nival aposta en ferm per un rearmament de la poesia per contravenir la banalització i la tebiesa actual (Sam Abrams)
Bitte wählen Sie Ihr Anliegen aus.
Rechnungen
Retourenschein anfordern
Bestellstatus
Storno







