26,99 €
inkl. MwSt.
Versandkostenfrei*
Versandfertig in über 4 Wochen
payback
13 °P sammeln
  • Broschiertes Buch

València va experimentar, entre 1875 i 1910, diverses reformes urbanes que es poden relacionar amb diverses percepcions socials de l'estat de la ciutat a través de l'estudi de dos espais neuràlgics: la plaça del Mercat i l'entorn dels solars de Sant Francesc. Igual que va ocórrer en altres urbs europees, les autoritats valencianes, seguint els corrents higienistes, van plantejar l'enderrocament de barris i la construcció de grans vies i infraestructures municipals, transformacions en les quals van influir diferents formes d'estigmatització social de la pobresa i dels oficis ambulants, en un…mehr

Produktbeschreibung
València va experimentar, entre 1875 i 1910, diverses reformes urbanes que es poden relacionar amb diverses percepcions socials de l'estat de la ciutat a través de l'estudi de dos espais neuràlgics: la plaça del Mercat i l'entorn dels solars de Sant Francesc. Igual que va ocórrer en altres urbs europees, les autoritats valencianes, seguint els corrents higienistes, van plantejar l'enderrocament de barris i la construcció de grans vies i infraestructures municipals, transformacions en les quals van influir diferents formes d'estigmatització social de la pobresa i dels oficis ambulants, en un moment de preocupació institucional per la 'qüestió social' i les tensions que poguera desencadenar. Entre altres qüestions, es va posar en el punt de mira el treball de venda a carrers i mercats de les llauradores i els llauradors provinents de l'horta. Davant la presència quotidiana d'aquests grups, la literatura, la premsa local i el consistori van elaborar discursos en què eren qualificats d'invasors i acusats de frenar el progrés de la ciutat i obstaculitzar la circulació pels carrers. Aquestes narratives impregnarien el relat dels episodis de conflictivitat social i justificarien les reformes urbanes que es volien emprendre. La construcció del republicanisme blasquista es fonamentaria en aquestes qüestions en els seus debats sobre la definició del poble valencià i la necessitat d'una urbs.
Autorenporträt
Jorge Ramón Ros es doctor en Historia Contemporánea e investigador posdoctoral en la Universitat de València. Actualmente se halla de estancia en el Centre d'histoire sociale des mondes contemporains (CHS), vinculado a la Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne. Entre sus líneas de trabajo destaca la historia urbana y ambiental entre finales del siglo XIX y los años setenta del siglo XX. Ha participado en diversos congresos nacionales e internacionales y ha realizado una estancia en el Trinity College Dublin (Irlanda). Cuenta con publicaciones en revistas científicas como 'Historia Contemporánea', 'Pasado y Memoria' y 'Rúbrica Contemporánea'. Además, pertenece al equipo del proyecto internacional "Violencia colectiva y protesta popular en las ciudades españolas: la guerra de la Independencia" (PID2019-106182GB-I00), financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación.