21,99 €
inkl. MwSt.
Versandkostenfrei*
Versandfertig in über 4 Wochen
payback
11 °P sammeln
  • Broschiertes Buch

La creació, per iniciativa del pare Jofré, del primer hospital d'Europa per a malalts mentals, l'Spital dels Ignoscents, és un dels mites més arrelats de la València baixmedieval. No obstant això, els nostres bojos, tot i que hi havia aquesta institució per a atendre'ls, durant els cinc segles següents van viure tancats en condicions lamentables i foren ridiculitzats en cerimònies rituals. Posteriorment, a la fi del segle XIX, van ser traslladats al convent medieval de Santa Maria de Jesús, on la seua situació no va millorar, mentre s'intentaven erigir sense èxit ambiciosos projectes per…mehr

Produktbeschreibung
La creació, per iniciativa del pare Jofré, del primer hospital d'Europa per a malalts mentals, l'Spital dels Ignoscents, és un dels mites més arrelats de la València baixmedieval. No obstant això, els nostres bojos, tot i que hi havia aquesta institució per a atendre'ls, durant els cinc segles següents van viure tancats en condicions lamentables i foren ridiculitzats en cerimònies rituals. Posteriorment, a la fi del segle XIX, van ser traslladats al convent medieval de Santa Maria de Jesús, on la seua situació no va millorar, mentre s'intentaven erigir sense èxit ambiciosos projectes per allotjar-los. Finalment, ja en els anys setanta del segle XX, es va inaugurar l'Hospital Psiquiàtric de Bétera, amb vocació de ser el millor d'Europa, quan el model en què es basava ja havia estat rebutjat per l'OMS dues dècades abans. Basat en la utòpica concepció de ciutat oberta, no va tardar a fracassar pel seu anacronisme. Aquesta obra aporta una síntesi molt eloqüent de les incoherències assistencials patides pels pacients mentals en el curs del temps, que assolirien el seu apogeu durant la commemoració institucional dels "600 anys de solidaritat".
Autorenporträt
Cándido Polo Griñán (Albacete, 1951) es licenciado en Medicina y en Filosofía por la Universitat de València, donde también cursó estudios de tercer ciclo en Sociología y Antropología Social. Tras su formación como MIR en el Hospital Psiquiátrico de Bétera, desarrolló su carrera en los servicios de salud mental de Valencia, desde donde contribuyó activamente a renovar el régimen asilar e implantar la psiquiatría comunitaria. Sus publicaciones sobre historia de la psiquiatría y representación sociocultural de las enfermedades mentales comparten una orientación humanística e interdisciplinar, y entre estas se pueden destacar 'Crónica del manicomio. Prensa, locura y sociedad' (AEN, 1999) y 'Sangre azul. Vida y delirio de Margarita Ruiz de Lihory' (PUV, 2010), Premio de Ensayo Juan Gil-Albert. En 2021 obtuvo el Premi d'Assaig de la Institució Alfons el Magnànim por 'Bogeria i salut mental a València. El manicomi de Jesús', y fue uno de los comisarios de la exposición 'La Nau dels bojos. Una odissea de la desraó (1490-2022)', cuyo catálogo fue galardonado por la Xarxa Vives con el Premi al Llibre Millor Editat (Universitat de València, 2022).